COVES I BOIXOS
Canalda és una molt petita aldea del municipi d'Oden, conformada per mitja dotzena de cases i masos escampats entorn d'un bonic temple romànic, l'església de Sant Julià, força modificat. Hi ha una escola taller i un mas on es poden comprar begudes. El poble gran més proper és sant Llorenç de Morunys, a més de 20 kms de distància, després d'enfilar cap al Coll de Jou i descendir després per una carretera plena de revolts. A Canalda la solitud és envejable i alhora inquietant per als que som de ciutat i al mateix temps tenim la necessitat inaturable de sortir al camp. I ens preguntem, com ha de ser viure aquí, en aquest indret tan tranquil i solitari, tot l'any, sense gairebé veïns, sense soroll ni preses i amb aquestes vistes tan formidables. Per sobre del poblet, a l'altre costat de la carretera que mena a Cambrils, s'aixeca una imponent paret calcària, de roca de conglomerat, per davant de la qual van desfilant majestàtics els voltors, i també corbs i estols de les sorolloses gralles de bec-vermell. En aquests cingles imponents, que miren a sud, s'aprecien diferents forats a la roca, les conegudes Coves de Canalda, unes una mica enfilades sobre el sender que ressegueix per sota la cinglera, d'altres a peu de sender, i unes altres, mostrant encara unes curioses edificacions troglodites, com és el cas de la balma de Ca la Rita, que va ser habitada a partir del segle XVIII i fins a principis del XX. L'arbust dominant aquí és el boix, que forma denses boixedes, molt ben conservades. I l'arbre més freqüent és el pi roig.
|
Sant Julià de Canalda |
|
Coves dels Moros, 1389 m.a. |
|
Espluga de Melera, 1382 m.a. |
|
El boix, dominant |
|
Erigeron acer |
|
Saxifraga longifolia a la banda obaga |
|
Excepcional panorama des del mirador de la Serra Seca |
|
Les Monserratines |
© Jordi Cebrian, desembre 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario