FLORS DE TARDOR ALS CINGLES DEL BERTÍ
Ben poques plantes en flor en aquesta tardor tan i tan eixuta. Als pradells de substrat argilós en un fondal dels Cingles del Bertí una asteràcia, la indiana Aster sedifolius = Aster acris L. forma denses catifes molt vistoses. Aster per estrella en grec, sedifolius, de fulles assegudes. Lígules de color lila o blau violaci i flòsculs de color groc brillant, fulles de forma linear-lanceolada, d'aspecte plomós. Es troba des del nord de Portugal fins al mar Negre i Turquia. A Catalunya només falta als Pirineus. Floreix a la tardor, des de mitjans de setembre fins al novembre, és, per tant, una de les darreres floracions tardorals, que aporta un bri de color als prats i als fenassars. Abelles i abellots les visiten per tal de xuclar el seu nèctar. La indiana és feblement aromàtica. S'ha usat en jardineria. Aquí en aquest fondal dels Cingles del Bertí, en el marc d'aquesta tardor sense pluges, trobem poques plantes més en flor, una sola fonollada Odontites luteus, Succisa pratensis, el seneci Senecio erucifolius, la pastanaga borda, Jasonia tuberosa, Centaurium erythraea, alguna margarida Leucanthemum vulgare escadussera, el bruc d'hivern Erica multiflora. En canvi, a diferència d'altres anys, cap orquídia de tardor encara florida.
 |
| Indiana Aster sedifolius L. |
 |
| Planta fructificada |
 |
| Pradell amb indiana |
 |
| Odontites luteus |
 |
Senecio erucifolius
© Jordi Cebrian, novembre 2022 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario