Fitoderia, flora catalana: UNA VISITA AL MONTSIÀ

sábado, 14 de mayo de 2022

UNA VISITA AL MONTSIÀ

ATALAIA SOBRE EL DELTA

Hem estat incomptables vegades al delta de l'Ebre per gaudir de l'observació d'ocells aquàtics. No hi ha cap espai millor a Catalunya, com prou sabem els ornitòlegs. Però mai fins ara ens havíem decidit a explorar la muntanya, que com un sentinel·la, s'eleva majestuós sobre el delta: el massís del Montsià. Aquesta muntanya configura el darrer relleu, el més meridional, de la serralada litoral catalana. Separa l'extensa plana fluvial del delta de la vall d'Ulldecona i Freginals, amb la serra de Godall a tocar, i més a l'interior, del relleu abrupte i allargassat dels Ports. És el Montsià una muntanya singular, d'origen calcari, amb formacions rocoses molt remarcables a la seva carena, com és la coneguda i molt visitada roca Foradada, a 650 metres sobre el nivell del mar, des d'on s'albiren vistes magnífiques del litoral més meridional de Catalunya, amb el braç de la Punta de la Banya i la badia dels Alfacs als nostres peus. El punt més alt del massís és, tanmateix, el cim de la Torreta, de 763 metres. El Montsià, espai estrictament protegit, acull una flora de tipus mediterrani, força ben conservada malgrat l'assot freqüent dels incendis. Hi trobem alzinar, llentiscle, margalló, fals aladern, el teix, la noguerola, però també plantes que pot sobtar trobar tan al sud com el grèvol o l'orella d'os, que no vam aconseguir veure. I no falten alguns endemismes estrictes o compartits com ara Biscutella fontqueri, Centaurea caballeroi o Knautia rupicola, entre d'altres. L'excursió clàssica es fa des de l'aparcament del Cocó d'en Jordi, a uns 4 kms a l'oest de Sant Carles de la Ràpita, per una pista estreta però asfaltada. El sender, molt ben marcat, d'uns 3,6 kms et porta en cosa de poc menys de 3 hores a la Foradada, a pas de naturalista, és clar. Hi ha un altre sender, més costerut, que escorça el recorregut gairebé a la meitat. Triem el primer, que ens ajuda a guanyar alçada de forma molt suau, tot passant per la Font de Brugar i el poblat enrunat i abandonat de Matarrodona. El primer tram transcorre per dins d'un espès bosc d'alzines, més o menys paral·lel a un barranc ombrívol, i un cop a Matarrodona, s'endinsa per un altiplà ondulat, cobert de brolla densa i màquia de garric, que ens porta cap a l'est, per enfilar finalment la carena on es troba la Foradada. Al rocam trobem plantes rupícoles com ara Erinus alpinus, Potentilla caulescens o Sarcocapne enneaphylla, però ni rastre d'una falguera rara que anàvem desitjant veure. Tot seguit un resum gràfic de l'excursió, en un dia on la boirina baixa no ens permet gaudir de les millors vistes del delta.