Fitoderia, flora catalana: ISLA LOBOS

lunes, 8 de noviembre de 2021

ISLA LOBOS

LA VEGETACIÓ D'UNA ILLA VOLCÀNICA

Al nord de la illa de Fuerteventura, amb la illa de Lanzarote com a teló de fons, ens trobem un illot volcànic conegut com a Isla Lobos, reducte turístic de primer ordre, parc natural de gran bellesa, al que s'accedeix amb ferry en 15-20 minuts des del port del Corralejo. Només inclou un molt petit nucli habitat -per bé que de forma temporal-, de pescadors, un restaurant i el moll on arriba el ferry, i la distància en línia recta entre aquest poblat i l'extrem nord, on s'alça el Faro Martiño, és de pocs més de 5 kms. El nom de Lobos no es refereix, naturalment a cap llop de terra, sinó al nom amb el qual es coneixia per aquestes contrades al vell marí o "foca monje" en castellà, el lobo marino, que havia habitat aquesta illa en temps passats. És un illot que dibuixa un relleu irregular, amb un parell de petits turons i una plana allargassada cap el nord, amb un substrat majoritàriament volcànic, amb extenses catifes de colades volcàniques conegudes com a fornets freatomagmàtics, on el color negre rotund de la lava és el dominant, però no l'únic. S'alternen amb petites depressions, on en determinats moment de l'any emergeixen les aigües del fons del saladar tot formant basses temporals, las "hoyas" o "lagunitas", envoltades de vegetació halòfila densa. La illa té el seu origen en l'erupció del volcà Bayuyo, que es localitza al nord de la illa de Fuerteventura, en una emissió fisural basàltica que es va produir fa uns 50 mil anys. La vegetació és la pròpia dels saladars, juntament amb la que prospera sobre la roca volcànica o "jable de los hornitos", la dels "tabaibales" del "malpaís", integrada per plantes molt grosses i cridaneres de la flora canària com ara eufòrbies o cardons i asclepediàcies i la flora típica del sorrals marítims. Tot plegat acull una varietat molt remarcable d'espècies botàniques, superior a las 130, per una extensió tan reduïda. En aquesta època de l'any, primer de novembre, les floracions són prou escasses, però encara ens hem trobat amb algun arbust florit. Es poden admirar algunes plantes endèmiques, com ara la sempreviva de Lobos Limonium ovalifolium, però dominnen les espècies halòfiles i salitroses, especialitzades en sobreviure en ambients fortament salins. Un arbust succulent molt comú a les àrees costaneres, no només a Lobos, també a Fuerteventura i a altres illes Canàries, és el zigofil·le o "uvilla de mar" Zygophyllum fontanesii Webb & Berth. Presenta les fulles i les branquetes carnoses, de tons verd grisosos, i les tiges llenyoses, de forma sovint recargolada. Apareix sobre roca, pedregar de roca volcànica i també en saladars. Altres espècies que l'acompanyen són algunes quenopodiàcies com ara la "rama" Salsola vermiculata, el "matamoro" Suaeda vera, les salicòrnies Arthrocnemum macrostachuym i altres, i sobre sorral i dunes el molt abundant "balancón" Traganum moquinii. Trobem també compostes com ara l'arbust d'aspecte espinós Launaea arborescens i l'enorme arbust en forma de canelobre Kleinia neirifolia, euforbiàcies com Euphorbia balsamifera o plumbaginàcies com l'esmentat endemisme Limonium ovalifolium (Poi.) O. Kuntze i Limonium tuberculatum (Boiss.) O. Kuntze.