Fitoderia, flora catalana: GALICIA, UN PAISATGE UNIFORMAT

martes, 21 de septiembre de 2021

GALICIA, UN PAISATGE UNIFORMAT

Una nova ruta per Galícia i Astúries

El paisatge a Galícia es fa avorrit. Les plantacions d'eucaliptus dominen de manera aclaparadora tant a l'interior com a la costa, ocupant inacabables successions de muntanyes i turons. L'eucaliptus és l'arbre omnipresent, en plantacions velles i de ben recents. I en un pais on les pluges són freqüents, i segons en quina època, també constants, la humitat afavoreix una vegetació exuberant. Allà on veiem boscos d'eucaliptus trobaríem magnífiques rouredes o castanyedes. Encara s'hi troben en petits reductes com és l'àrea del castell de Pambre i Palas de Rei, no lluny de Lugo, com hem pogut comprovar. Però també aquí les parcel·les de roureda densa i exuberant s'alternen amb altres de plantacions d'eucaliptus o de coníferes foranes, com a senyal clar del minifundisme que impera al país. Costa creure que una societat informada i culta permeti encara l'imposició d'un monocultiu a tan gran escala, que ha empobrit la biodiversitat i ha alterat de manera irreversible els valors naturals del país, en benefici d'un sector industrial tradicionalment molt potent. Sembla ara que la Xunta vol posar una mica d'ordre, tot impedint l'ocupació de noves terres per a aquest monocultiu, però és tan gran i estesa l'ocupació actual que bé sembla una mesura cosmètica. Al llit dels boscos d'eucaliptus trobem una catifa densa de vegetació, formada per falgueres del gènere Pteridium i altres, per esbarzers, punxoses gatoses i poc més. La biodiversitat que acull és força minsa.

En aquesta breu crònica, purament fotogràfica, fem un recull d'observacions botàniques obtingudes al llarg d'una desena de dies recorrent Lleó (Ponferrada i rodalia), Galícia (les províncies de Lugo i A Coruña) i Astúries (zones de Degaña i Somiedo), amb objectius més aviat zoològics que botànics. De Lleó cal destacar els paisatges irreals de Las Médulas, patrimoni de la Unesco, i el bonic llac de Carucedo, molt ben conservat. De Galícia bàsicament tot el front marítim, els imponents caps i penya-segats a Fisterra, Touriñán, Villán, Roncudo, Ortegal, Morás o l'Estaca de Bares, el punt més septentrional de la península Ibèrica, i espai privilegiat per a l'observació d'aus marines en migració. A Astúries el paisatge de muntanya conserva tota la seva força i bellesa, com veiem a Degaña i a Somiedo, territoris de l'ós, que vam tenir la sort de veure dues vegades.