lunes, 25 de febrero de 2019

Quart cap de setmana de febrer

AMETLLERS FLORITS A L'EMPORDÀ


Els paisatges suaus i ondulats del Baix Empordà es veuen guarnits aquests dies d'hivern amb els tons blancs i rosats dels ametllers florits. Són arbres grans i petits, arrenglerats en fileres en horts i oliveres o escampats més lliurement en marges i en orles forestals, al bell mig de camps i de brolles obertes, al costat de murs de pedra seca i de cases de pagès, en sembrats i en jardins. Trobem diverses varietats d'ametllers, de flors grans o de més petites, de pètals blancs o més aviat rosats, amb la florida ja ben avançada, les fulles disposades ja a prendre'ls el relleu, o bé amb moltes flors encara aponcellades. Són flors delicades i molt fragants, que solen sortir de dos en dos, en atapeïts grupets embolcant les fines branques. Tenen 5 pètals blancs, 5 sèpals verds, molts estams i el pistil al cor de la flor, al seu punt més íntim. Un munt d'insectes visiten aquestes flors, en un brunzit de vida nova, aprofitant aquestes jornades de temperatures primaverals per accelerar el procés de fecundació. Abelles i abellots, abelles fusteres i bufaforats són algunes de les criatures alades que hem vist ocupades portant a terme aquesta missió fonamental, triant amb cura quina flor es mereix ser visitada i quina altra es pot passar de llarg, en una aproximació dolça i vibrant d'uns pocs segons. El vent de xaloc fa caure els pètals en cada nova bufada i entapissa de blanc el terra d'aquells horts empordanesos. Caminar entre els ametllers en flor és avui un espectacle encisador, una font d'inspiració per a poetes, una aula oberta per a la contemplació de ben a prop de les dinàmiques de la natura, com el joc frenètic de la pol·linització. Dediquem aquesta entrada als bons amics JAP i CR, que han fet de les ametlles una valenta opció de vida, en una finca a tocar del riu Ebre.

els ametllers de sant Feliu



Cinc pètals blancs o rosats i molts estams


Una volta de flors blanques


Abellots del gènere Bombus visiten les flors amb freqüència


Les abelles, un necessari pol·linitzador. Fan una mel molt apreciada, amb un gust molt especial i amb atributs digestius




Les flors deslliurades del periant


Però ara, a finals del febrer, les floracions hivernals cal cercar-les a prop del mar. Tornem al Montgrí per gaudir, com és tradició, de les floracions més primerenques, que enguany, potser per la manca de pluges, són força menys abundants. Romulees Romulea columnae, incomptables peus escampats sobre el terra argilós i nu, però només quatre o cinc en flor, gàguees Gagea foliosa de bonics tèpals daurats, alls menuts Allium chamaemolly, ja fructificats, cargoles Erodium cicutarium i les comunes margaridoies Bellis annua. Per la seva banda, la petita comunitat d'anèmones palmades Anemone palmata ens ofereix la seva millor estampa, en una estesa d'uns cinquanta o seixanta peus mal comptats al bell mig d'un camí no transitat.

Romulea columnae

Gagea foliosa o similar i Crassula tillaea

Evax pygmaea i Bellis annua

Allium chamaemolly, fruitat, restes dels tèpals

Anemone palmata

Les llengües de serp Ophioglossum lusitanicum

Barlia robertianum

Barlia amarada d'humitat matinal

Iris lutescens, els primers lliris menuts florits

Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian


No hay comentarios:

Publicar un comentario