Fitoderia, flora catalana

sábado, 8 de diciembre de 2018

Divendres 7 de desembre de 2018

FALGUERES I FRARES A PINEDA

Retornem a un d'aquells espais recurrents que visitem almenys un cop a l'any: la riera de Pineda, aigües amunt del tall brutal de l'autopista del Maresme, que per aquí passa enlairada. Ens trobem en el vessant marítim del Montnegre, a l'espera de què dintre d'una setmana explorem aquesta mateixa serra pel vessant oposat, tot seguint l'elaborada proposta del nostre company RRM. La sortida d'avui tanmateix resulta molt més relaxada. Any de pluges com ja es va dir a l'entrada anterior, cal no desaprofitar l'ocasió d'apropar-nos a les cascades i salts d'aigua que puguem tenir més a l'abast. Aquest cop és el Salt de l'Aigua de Pineda, en una de les fosques valls que conflueixen a la riera de Pineda, al si dels ombrívols i humits contraforts del Montnegre per sota d'Hortsavinyà. Pollancres, plàtans, verns, avellaners i molts llorers ombregen la riera d'aigües netes, entapissada a les seves ribes d'atapeïdes taques de falgueres: Polystichon setiferum, Phyllitis scolopendrium, Polypodium vulgare, Dryopteris filix-mas, Asplenium onopteris, Asplenium trichomanes, Adiantum capillus-veneris al mateix salt, etc. Més propers al mar, a la zona de Montpalau, els talussos humits del camí que mena al cim del turó els trobem coberts del verd lluent o el to vermellós de les boniques selaginel·les Selaginella denticulata. Sobre uns relleixos mirant al sud, les discretes dauradelles peludes Cosentinia vellea se'ns mostren més ufanoses que mai. Comptem pel baix una vintena o més de peus, arrapats a la roca nua, tot absorbint la generosa humitat del matí. Podria semblar que s'ha portat a terme una petita actuació per tal d'afavorir la supervivència d'aquesta falguera tan amenaçada al nostre país. Els curiosos frares o rapes ja es comencen a trobar en flor: Arisarum vulgare preferentment a la part baixa, als vessants rocallosos més assoleiats i als peus de les malaltisses Opunties, i el molt més rar Arisarum simorrhinum, del qual trobem uns cinc exemplars en flor, a la part alta del turó, sobre uns esglaons de pedra calcària escampats dins la brolla de romaní i estepa blanca. Els frares cugots florits ens anuncien la proximitat de l'hivern, per bé que per la temperatura tan càl·lida que estem tenint, ningú ho diria.