EXPEDICIÓ A LA SERRETA NEGRA
Una de les destinacions més engrescadores pels amants de la botànica - i que tenim relativament a l'abast des de Barcelona- és el Vedat de Fraga o Serreta Negra, al Baix Cinca. Són poc més de dues hores de camí per l'autovia. Sortim cinc de la ciutat, a Cervera se'ns suma l'amic CP i a Candasnos ens retrobem amb l'expert botànic de Montsó JVF, amb el qual no coincidíem des de feia dos anys. Gaudirem del seu profund coneixement de la flora aragonesa i ens mostrarà diverses espècies de molt alt interès, com de seguida veurem. Fa un dia parcialment lleganyós, bufa una mica de vent amb intermitències i la calor és molt moderada, una temperatura ideal per dedicar-se a l'observació de flora. Explorem diversos punts amb origen i final al solitari poblet de Candasnos. Comencem pel barranc de la Vallcorna (Valcuerna), un punt que mai deixem de visitar per la seva excepcional riquesa botànica. Es caracteritza per la presència de matollars gipsícoles i matollars termòfils amb pi blanc, juntament amb bosquets de tamarius al fons del barranc. Ara al pic de la primavera, els suaus turons se'ns apareixen guarnits del blanc dels esvelts asfòdels i del groc llimona de les abundoses resedes, tot plegat perfumat amb la fragància de les ontines i els timons. I poc costa trobar espècies molt rellevants d'aquest ambient, alguna de protegida, com ara l'endemisme Boleum asperum. La inspecció, detinguda i reposada, ens ocupa dues hores llargues. Seguim amb els salats de Peñalba, dues petites depressions que de vegades, com és el cas, porten una làmina d'aigua salobre, envoltada per una àrea llimosa. Les espècies halòfiles i les que prosperen al seu entorn són aquí les protagonistes. El salat ver Suaeda vera sembla la dominant, però també trobem salicòrnies Arcthrocnemum macrostachyum, les diminutes frankènies Frankenia pulverulentum i catifes del suculent Aizoon hispanicum als marges. Després de dinar, de picnic, a l'ombra d'uns pins -on descobrim que reposa un mussol banyut-, la tarda la dediquem a explorar la Serreta Negra, tot endinsant-nos per pistes interminables. Fem diverses aturades per inspeccionar la flora dels matollars, la de les brolles obertes i la dels marges del barranc i seguim les instruccions del nostre amic aragonès per aconseguir detectar diverses espècies de molt interès, com la inconspícua rubiàcia Callipeltis cucularia, la robusta umbel·lífera Cachrys trifida, l'aromàtic gitam Dictamnus hispanicus i el valuós aranyoner prostrat Prunus prostrata, que de prostrat en té poc i que ens apareix en marges més frescals amb presència de boix i de nogueroles. Resulta una jornada intensa i molt profitosa, que queda resumida en aquesta selecció de fotografies. Gràcies, JVF, un cop més, de part meva i dels meus companys.
 |
| Herbassars de resedes a Vallcorna |
 |
| Bosquet d'Asphodelus cerasiferus |
 |
| Asphodelus cerasiferus i Boleum asperum |
 |
| Alyssum linifolium |
 |
| Cistus clusii, l'esteperola |
 |
| Glaucium corniculatum |
 |
| Boleum asperum |
 |
| Reseda undata |
 |
| Cytisus fontanesii = Chronanthus biflorus |
 |
| Eruga de l'arçot |
 |
| Rhamnus lycioides, l'arçot |
 |
| Reichardia tingitana? Seria novetat a Osca |
 |
| Ephedra nebrodensis = Ephedra major |
 |
| Hypecoum pendulum |
 |
| Platycapnos tenuiloba |
 |
| Helianthemum salicifolium |
 |
| Taraxacum obovatum |
 |
| Aizoon hispanicum |
 |
| Escarabat butllofer Berberomeloe majalis, força abundant |
 |
| Hymenolobus procumbens |
 |
| Marrubium alysson |
 |
| Hedypnois rhagadioloides |
 |
| Trigonella monspeliaca = Medicago monspeliaca |
 |
| Adonis microcarpa |
 |
| Tulipa sylvestris |
 |
| Callipeltis cucularia |
 |
| Ferula loscosii, endemisme de la Vall de l'Ebre |
 |
| Dictamnus hispanicus, el gitam |
 |
Cachrys trifida = Prangos trifida
|
 |
| Nepeta ucranica |
 |
| Viola kitaibeliana |
 |
| Prunus prostrata, l'aranyoner prostrat |
