Fitoderia, flora catalana

Dissabte, 20 de gener de 2018

KALANCHOE, UNA PLANTA POLÈMICA

Toca avui un passeig en bici relaxat i triem un paisatge ben conegut, el passeig marítim de Gavà i Castelldefels, per on transcorre un còmode i agradable carril bici, que inicialment voreja les dunes i que en alguns trams queda desdibuixat, fins que torna a reaparèixer i mor abans d'arribar a Port Ginesta. Més o menys tranquil abans de les onze, s'omple d'una munió de gent a partir de llavors, moltes altres bicicletes, patinadors, patinets de tota mena i molta gent que aprofita aquesta bonança impròpia de l'hivern per caminar davant del mar i potser prendre's una cervesa asseguts en una terrassa. En un espai tan humanitzat, on abunden els jardins i les jardineres, és normal que prosperin i amb força les plantes foranes o més o menys subespontànies, que s'han escampat amb més o menys fortuna des dels seus dominis ornamentals. Un cas clar és el kalantxoe Bryophyllum daigremontianum, una planta crassa, de la família de les Crassulàcies, procedent de l'Àfrica (potser Madagascar) que es va posar de moda en jardineria, per la seva vistositat, elegància i resistència, però que en els darrers anys ha experimentat una certa tendència invasora -no pas molt acusada- en determinats espais del litoral català. L'hem trobada, en efecte, a tocar del carril bici, al marge dels jardins privats, però també enfilada als penya-segats, compartint aquest relleu abrupte amb altres plantes exòtiques com ara un cactus Opuntia sp. i una esvelta solanàcia sud-americana Nicotiana glauca, però també amb el fonoll marí. Com altres espècies del mateix gènere, el kalantxoe té una forma força especial de propagació vegetativa, en produir nombrosos brots de noves plàntules als marges de les suculentes fulles (més correctament dit, els fil·locladis) i que en caure a terra, arrelen amb molta facilitat, tot escampant-se pel seu entorn. Aquesta estratègia explicaria la seva extraordinària capacitat de propagació i el seu caràcter invasiu, però rarament la veiem fora d'espais pertorbats o molt humanitzats, que és el mateix. Aquesta espècie de kalanchoe i altres de similars han estat objecte de l'interès científic per la possible capacitat antitumoral d'uns determinats principis actius que contenen, especialment els bufadienòlids. A internet es poden trobar nombroses planes webs, que sovint amb titulars prou sensacionalistes i mancats de tot rigor, pregonen les virtuts del kalanchoe per curar el càncer: Kalanchoe, la planta anticàncer, Kalanchoe, un remei natural contra el càncer, kalanchoe, una planta que deja en entredicho a la quimioterapia, etc, etc.

Certament s'han fet estudis cel·lulars i en animals que mostrarien aquests efectes antitumorals, però encara estem lluny de poder assegurar la seva eficàcia sobre humans. El que no sembla gens raonable és pretendre curar el càncer amb tractaments que consisteixen a ingerir dosis arbitràries de miques de fil·locladis de kalanchoe, una pràctica que podria posar en perill al pacient, molt més encara si alhora abandona el tractament oncològic que se li ha prescrit. Tanmateix altres aplicacions sí sembla que podrien gaudir de major versemblança, com a cura per guarir ferides, cremades, eccemes, potser berrugues, juntament amb inflamacions reumàtiques i odontològiques. Per via interna, s'ha pres per tractar l'acidesa estomacal i les úlceres gàstriques, entre altres finalitats. Sobre aquest tema escriuré aviat en una de les revistes amb les quals col·laboro, Cuerpomente.

Bryophyllum daigemontaina, kalanchoe

Però no és pas l'única planta al·lòctona que trobem en aquest itinerari ciclista. El bàlsam Carpobrotus edulis és força freqüent, encara que s'han fet esforços per eliminar-lo, també trobem lantanes, aloes, les abundants vinagreres Oxalis pes-caprea -que ara llueixen tota la seva esplendor-, el seder Gomphocarpus fruticosus i diferents arbustos ornamentals com ara les acàcies, els Myoporums o els tamarius, entre d'altres. Vora la via del tren, en un terreny força pertorbat i abandonat, hi prosperen els ricins Ricinus communis, que ara mostren els seus fruits espinosos, el·lipsoidals, que amaguen dins seu tres granes negres, lluents, amb carúncula. Seria pertinent aquí llegir l'interessant escrit que ens va fer arribar l'amic RR al respecte. A les dunes crida l'atenció la presència d'unes flors grosses molt llampants, una altre fugitiva dels jardins, la gazània Gazania sp (potser rigens), originària de Sud-àfrica. I quan t'ajups per retratar-la reps l'ingrat regal en forma de fruitets punxosos clavats a les cames i als genolls -que fan mal quan tractes d'alliberar-te'n- d'una gramínia igualment forana, Cenchrus incertus.

Tanmateix ara al gener ja es comencen a veure a la platja i sobre duna plantes autòctones -o be afavorides- en flor o a punt de florir, com ara Scabiosa maritima, Ononis natrix ramossissima, Malcolmia littorea, Cakile maritima, Lotus creticus, Alyssum maritimum, Asphodelus fistulosus, Plantago coronopus o Paronychia argentea.