domingo, 19 de noviembre de 2017



Dissabte, 18 de novembre

EXPLORACIÓ TARDORAL AL MONTSENY


Fem una exploració botànica al cor del Montseny, en diversos punts de la conca alta de la Tordera. Fa un dia seré, càlid a les hores centrals. Aquest cop som quatre i una gossa molt disciplinada, que no desaprofita cap ocasió per remullar-se en les fredes aigües del riu. A la zona de la riera de la Bascònia, a la qual no aconseguim arribar per què la vegetació, a cada pas més embrollada, ens ho acaba impedint, ens fixem en les valls pregones, cobertes d'un bosc gairebé impenetrable d'alzines, mentre la taca de fageda s'albira més amunt. Veiem poques plantes florides com era d'esperar, el lligabosc atlàntic Lonicera periclymenum, l'endèmica Viola bubanii, els clavellets Dianthus seguieri i Dianthus armeria, Inula conyza, Calluna vulgaris, Lamium maculatum, la ruderal Andryala integrifolia, l'al·lòctona Aster pilosus i poc més. Tanmateix hem volgut consagrar la jornada preferentment al món de les falgueres. I en aquest tram mitjà de la Tordera poc ens costa descobrir una població d'una vintena d'exemplars de l'elegant falguera reial Osmunda regalis, a tocar del corrent del riu i a l'ombra generosa de la verneda. Les seves frondes grosses i rotundes mostren una coloració engroguida, que destaca amb el verd lluent dels polipodis Polypodium cambricum, molt abundants, penjant com cortinatges naturals de les roques humides. Altres falgueres presents són diverses falzies com ara Asplenium trichomanes, Asplenium adiantum nigrum i Asplenium foresiense, però sobretot una falguera lligada als boscos de ribera, Polystichum setiferum. A la tarda pugem de cota, per caminar sota l'encís enlluernador de la fageda encesa de totes les tonalitats d'ocres, grocs i taronges que ofereix la tardor, tot remuntant el mateix riu, una Tordera encara més rejovenida. Afegim més falgueres a la llista, a part del polístic, l'abundant Pteridium aquilinum i dues falgueres més de tendència boscana i humida, Dryopteris filix-mas i Athyrium filix-femina. La llum va declinant mentre encara som dins d'aquesta fageda excelsa i solitària, que avui ens ha obsequiat amb la seva imatge més fotogènica.


Lonicera periclymenum

Osmunda regalis, la falguera reial


La població catalana d'osmunda més meridional


Polypodium cambricum, aspecte del revès de les frondes


Lamium maculatum

Dryopteris filix-mas
Dryopteris filix-mas, pínules sense dit

Athyrium filix-femina


Cecidi de roure, amb aspecte de joguina nacarada

Fageda encesa de tardor




Trèmols ben alts





Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian

No hay comentarios:

Publicar un comentario