jueves, 16 de febrero de 2017


Dijous, 16 de febrer de 2017

La trista història del toromir
El despertar dels narcisos al Botànic de Barcelona


Una nova escapada al Botànic de Barcelona, entre setmana, gairebé el jardí per a nosaltres sols. Passegem per la Mediterrània australiana, per la xilena i ja més acceleradament per la sud-africana, per finalment tornar a aprofundir una mica més en la Mediterrània eurasiàtica oriental, tot cercant plantes bulboses. Comencen ja a sovintejar les floracions, algunes de prou espectaculars, altres de més discretes però no menys interessants. Ens aturem davant un plafó que ens crida l'atenció i que em permeto reproduir aquí gairebé íntegre. És la trista història d'un arbre de l'Illa de Pasqua pràcticament extint.
El Toromir, de l'extinció a la lluita per renéixer:
Aquesta lleguminosa Sophora toromiro és originària de l'Illa de Pasqua, es coneix amb el nom de toromir i actualment es considera extingida en estat salvatge. Ho té difícil per recuperar-se, però encara no està tot perdut.
Aquest arbre de tronc tortuós, que ens mostra les seves flors grogues a la primavera, havia estat abundant a l'illa. Els pobladors utilitzaven la seva fusta, molt dura i de color vermell, per esculpir estàtues, elaborar les enigmàtiques tauletes rongo rongo i construir embarcacions. El toromir es va donar a conèixer a Europa al segle XVIII quan les expedicions marítimes exploraven els mars del sud, però la pressió humana i posteriorment la introducció  del bestiar herbívor van afavorir el retrocés d'aquesta espècie, fins al punt de què als anys 50 (del segle passat) un únic exemplar sobrevivia amagat a l'interior del cràter Rano Kau. És precisament d'aquest darrer individu que descendeixen la desena que tenim al jardí i la resta a altres jardins botànics europeus. (...) Conscients que la conservació in situ és important per a la preservació d'hàbitats, es va crear el grup TMG, que està fent el possible perquè aquest arbre estableixi de nou comunitats a l'Illa de Pasqua, on representa una important herència cultural. El repte és aconseguir una població de toromirs a partir d'un sol individu.

Ara que ja es comença a ensumar la primavera, quan els mosquiters i els tallarols també comencen a obsequiar-nos amb els seus cants, algunes plantes de la Mediterrània eurasiàtica, especialment les bulboses, llueixen les seves flors amb descarada força. I entre aquestes bulboses, els diferents narcisos, dels quals trobem fins a cinc espècies diferents. I és que el febrer és un més consagrat al narcisisme.


Senna artemisioides, brolla calcícola del litoral occidental australià

Eucalyptus torquata, flors i càpsules

Hardenbergia violacea, costa sud i oriental d'Austràlia. Nom genèric en record de la comtesa Franziska von Hardenberg

Melaleuca elliptica, màquies occidentals d'Austràlia

Lobelia excelsa, bosc esclerofil·le xilè, coneguda com tabaco del diablo a Xile

Flourensia thurifera, maravilla del campo, matollar desèrtic arbustiu xilè

Muehlenbeckia hastulata, matollar espinós xilè.  Polygonàcia del sector central de Xile

Centaurea cachinalensis, matollar espinós xilè

Sophora toromiro, el toromiro de l'Illa de Pasqua


Narcissus bulbocodium, brolla acidòfila. Oest de la península Ibèrica i nord del Marroc

Narcissus jonquilla, almesquí de jardí, propi del sud de la península Ibèrica

Narcissus obesus, costa sud de Portugal

Narcissus tazetta, la coneguda nadala

Narcissus papyraceus, brolla acidòfila. Mediterrània occidental, present al sud de la península Ibèrica

Soleirolia soleirolii, una discreta urticàcia present a les Illes Balears, on és molt rara




1 comentario:

  1. El toromiro del Jardín Botánico de Barcelona, es un FRAUDE. los toromiros no tienen mas de de 12 pares de foliolos (Skottsberg 1918, Fuentes 1911) y los pelos de la planta son blancos (Skottsberg 1918, Fuentes 1911). se aprecia en sus fotos, el raquis de la hoja con un tono rojizo, cosa que NO corresponde a Sophora toromiro. Saludos desde Chile.

    ResponderEliminar