Dissabte 13 de maig

UNA EXPLOSIÓ D'ESPERONS

Emprenem una sortida botànica a la Catalunya central. Aquest cop només som tres: CP, OB i jo mateix. Ambient un xic fresc exclusivament a primera hora, sota una boira que no tarda en disipar-se, després dominarà la calorada, però agradable a l'ombra. Inspeccionem primer un punt proper al poble de Biosca, a la comarca de la Segarra, on ens aturarem també de tornada, el lloc s'ho mereix. Paisatges agradables, d'orografia suau, turons coberts de roureda oberta i de brolles de sàlvia, romaní i farigola, argelagues i lli sufruticós, trams de substrat guixenc ben visibles, on podem admirar bons representants de la interessant flora gipsícola, tot plegat alternat amb planúries de sembrats de cereals, que es deixen pentinar suaument per la brisa, i un bonic bosc de ribera ombrejant la riera de Riubregós. Diversos massots aïllats s'aixequen aturonats sobre la plana. Un espai solitari, tranquil, on podem gaudir dels cants dels ocells, oriols, rossinyols, mosquiters pàl·lids, colltorts, pardals roquers, tallarols de garriga i sobretot un més de molt remarcable, l'hortolà. És un paisatge agrícola on abunden les plantes arvenses: Raphanus raphanistrum, Eruca vesicaria, Lithospermum arvense, Cnicus benedictus, Crepis pulchra, Bromus rubens, Tragopogon dubius, Erodium ciconium, Glaucium corniculatum, Hypecoum procumbens i l'espectacular Adonis aestivalis, entre molts d'altres. Li dediquem una bona estona a aquesta darrera. Per tal d'assegurar la identificació, que no és gens fàcil, cal examinar detingudament les petites núcules. Sobre el terra guixenc apareixen espècies plenament adaptades a aquest ambient eixut i aspre: boniques mates blanques de Lepidium subulatum florit, Helianthemum syriacum, l'esvelta Reseda stricta, molt abundosa, Gypsophila ostruthium, igualment abundant però encara lluny de florir, la discreta Herniaria hirsuta, Ononis tridentata, Matthiola fruticulosa, Camphorosma monspeliaca, Salsola vermiculata, Crupina vulgaris, Asphodelus albus, Lithospermum fruticosum, Agropyrum cristatum, la molt singular Scabiosa stellata -florida i fructificada-, Scorzonera laciniata i un llarg etc. Als marges del camí i al peu dels turons ens surten altres plantes d'interès com ara la rara Trigonella polyceratia, de llegums en forma de banya, dues umbel·líferes d'ambients agrícoles Caucalis polycarpos i Scandix pecten veneris, un altre més de brolla Conopodium ramosum i una crucífera elegant de fulles molt retallades i floretes grogues Descurainia sophia. Seguim al nord i explorem un espai que solem freqüentar, el congost del Salgar, ben a prop d'Artesa de Segre, paisatge d'imponents penya-segats calcaris, sobrevolats per voltors i gralles i habitats per pardals roquers que ens reben amb els seus reclams aguts i penetrants. Aquí trobem flora de roca, de ribera i de camps de secans. Plantes de roca calcària com la cridanera Saxifraga fragilis o l'interessant endemisme Petrocoptis montsicciana, que trobem dins d'una balma fosca i humida, compartint hàbitat amb Sarcocapne enneaphylla i Antirrhinum molle. Trobem també tres umbel·líferes d'interès Anthriscus caucalis, Orlaya grandiflora, d'umbel·les groses i de pètals desiguals, i el fullam enorme, encara sense indicis de tija florífera, de la robusta Opoponax chironium, juntament amb mates florides de l'aromàtic gessamí groc Jasminum fruticans, diferents crespinells, la fotogènica Erinus alpinus, la termòfila Saponaria ocymoides, la malvàcia Althaea cannabina, la bonica lletuga de prat Lactuca perennis, la medicinal Stachys recta i una nova crucífera molt elegant, de flors roses, que té aquí una de les poques poblacions a casa nostra, l'Hesperis laciniata. Seguim aigües avall del Segre per explorar un espai de cingleres que s'alcen sobre el corrent mandrós del riu, un espai que hem visitat altres vegades i que acull algunes plantes rares, vulnerables i protegides. Roures, alzines, servers, lledoners i aurons conformen la cobertura arbòria. Trobem l'espirea Spiraea crenata sp. parviflora ben florida, uns quatre exemplars a pocs metres del precipici. Aquest arbust de la família de les rosàcies té una distribució molt reduïda a Catalunya, potser amb dues úniques localitzacions i està catalogada com a "en perill d'extinció", com s'explica al Llibre Vermell de les Plantes Vasculars Endèmiques i amenaçades de Catalunya. El mateix passa amb el segon tresor botànic d'aquest espai, l'esperó de Bolòs Delphinium bolosii, del qual ens sorprèn molt positivament l'explosió d'exemplars que anem trobant, només uns pocs mostrant tímidament la poncella. No sabem quina proporció d'aquesta revifada població aconseguirà florir i completar el seu cicle vital. Tampoc sabem si s'han pres mesures per afavorir-la, en qualsevol cas ens trobem davant d'una espècie que probablement segueix sent molt vigilada pels experts. També compta amb la categoria de planta protegida en perill d'extinció. Si sumen la crucífera, Hesperis laciniata, també present en aquest espai, són tres les espècies protegides que acull aquest indret formidable dels Prepirineus calcaris. Altres espècies a esmentar són, en roca, òbviament, l'orella d'ós Ramonda myconi, l'efedra Ephedra nebrodensis, als herbassars plantes anuals com ara l'espectacular Nigella damascena, un segon adonis, potser Adonis annua, o els més discrets melgons Medicago rigidula i Medicago orbicularis. Donem un breu cop d'ull al bosc de ribera a Vilves, on dominen les plantacions de pollancres, en un espai massa treballat. Els lliris pudents Iris foetidissima estan per florir, en canvi el lliri groc Iris pseudacorus es troba al final del seu període de floració. La jornada, un cop més, ha estat excel·lent.

Cnicus benedictus

Bromus rubens

Tragopogon dubius

Hypecoum procumbens

Adonis aestivalis

Flora gipsícola

Lepidium subulatum

Scabiosa stellata

Trigonella polyceratia

Caucalis platycarpos

Conopodium ramosum ?

Descurainia sophia

Petrocoptis montsicciana

Sarcocapne enneaphylla

Antirrhinum molle

Anthriscus caucalis

Orlaya grandiflora

Opopanax chironium

Jasminum fruticans

Hesperis laciniata

Spiraea crenata sp. parviflora

Nigella damascena

Medicago orbicularis

Adonis annua o flammea?

Lactuca perennis

Delphinium bolosii

Delphinium bolosii, l'esperó de Bolòs

Diumenge, 7 de maig de 2017

OBAGA DE BELLMUNT: UNA FAGEDA FORMIDABLE

Fem sortida de Depana, dins del cicle de boscos que ens ofereix el nostre company RR. Toca parlar de la fageda, i la fageda triada ha estat l'obaga de Bellmunt, molt a prop de Vidrà. És una fageda formidable, amb exemplars madurs, alguns de mides extraordinàries, fageda humida, amb un sotabosc ric i divers, on destaca la presència d'una planta bulbosa molt interessant, el joliu, per això aquest tipus de bosc es coneix en botànica com a fageda amb joliu Scillo-Fagetum. La ruta, des del coll de Vidrà fins al santuari de Bellmunt, transcorre primer per rouredes amb jonça, timó i argelagues a les solanes, vorejant abans prats ufanosos on pasturen les vaques, i més amunt s'endinsa en la fageda, que ara mostra el fullam tendre, verd clar, gairebé translúcid, que permet el pas de la llum en un joc encisador de clars i ombres. El contrast entre l'eixutesa de la solana i l'exuberància humida de l'obaga és molt marcat. El paisatge hi canvia d'aspecte simplement en girar d'un revolt. Convidem als participants a fer tots junts un inventari botànic en un bell fondal, tot seguint, més o menys, l'ortodòxia científica mitjançant diferents paràmetres: proporció del recobriment vegetal, alçada aproximada dels diferents estrats vegetals, recompte de totes les espècies que identifiquem en aquest petit espai, especificant la seva raresa o abundància. Ens surten 29 espècies, des d'arbres com el faig, que hi domina, amb el seu brancam gairebé horitzontal, el sostre d'aquesta parcel·la, plançons d'aurons i freixes, boixos, roures i avellaners, a plantes vernals, moltes ja fruitades, com el buixol Anemone nemorosa, Anemone ranunculoides, Mercurialis perennis, Oxalis acetosella, Fragaria vesca, Viola sylvestris. I de plantes que cobreixen una bona part del fondal, com l'esmentat joliu Scilla lilio-hyacinthus, l'elèbor verd Helleborus viridis, l'heure o l'esbarzer a altres que apareixen de forma més isolada com ara el marcòlic vermell Lilium martagon, el xuclamel Lonicera xylosteum, el galzeran Ruscus aculeatus, l'all Allium ursinum, l'ortiga pudent Stachys sylvatica, el corniol Aquilegia vulgaris o la sanícula Sanicula europaea. Proposem una segona activitat de camp als participants, identificar dues espècies a l'atzar que trobem als voltants, emprant les claus dicotòmiques, la creuera Cruciata laevipes o l'aliària Alliaria petiolata. La fageda ens mostra més tresors botànics, plantes de boscúries humides com ara Cardamine impatiens, Cardamine heptaphylla, Doronicum pardalianches, Ranunculus nemorosus (o similar), Arabis turrita, Veronica urticifolia, Anemone hepatica, Ajuga reptans i una més pròpia d'ambients atlàntics, el guixó groc Lathyrus laevigatus. Com a esforç final, pugem fins al santuari per gaudir de les magnífiques panoràmiques. 

Obaga de Bellmunt en segon terme

Avançant a pas de botànics

Fondal cobert d'una catifa de joliu

Fullam de freixe

Fullam d'avellaner

Fullam de til·ler

Joliu Scilla lilio-hyacinthus

Llet d'ocell Ornithogalum umbellatum

Canuguera Cardamine heptaphylla

El protagonista principal, el faig

Geranium robertianum

Doronicum pardalianches

Ranunculus nemorosus ?

Lathyrus laevigatus

Dijous, 4 de maig

Fragància de sàlvies al Garraf

Caminem pel Pla de Querol, a l'altiplà arbustiu del Garraf, per sobre de la Pleta, un paradís botànic que cada any m''agrada visitar. Una densa màquia i garriga litoral Oleo-Ceratonion cobreix el sòl argilós, que ara trobem radiant de flors de tots colors. Dues plantes emblemàtiques destaquen a primer cop d'ull, una gramínia poderosa, el carritx Ampelodesmos mauritanica i una palmera nana, el margalló Chamaerops humilis. Abunden les estepes a la brolla més oberta, Cistus albidus, Cistus salviifolius, ara plenament florides. I un munt de plantes de diverses famílies, labiades, crucíferes, lleguminoses, compostes, etc. En destaquem algunes, com ara Phlomis lychnitis, Salvia pratensis, Salvia verbenaca, Helichrysum stoechas, Lathyrus filiformis, Biscutella laevigata, Dorycnium hirsutum, Vicia cracca, Silene latifolia i dues bulboses Gladiolus communis i Allium roseum. Als prats anuals la florida també es presenta ufanosa, amb Scorpiurus muricatus, molt abundant, Astragalus hamosus, Trifolium stellatum, Linum strictum, Convolvulus althaeoides, Bellis perennis i un llarg etc. Prop d'Olivella ens crida l'atenció la presència d'unes mates grosses molt imponents, de fragància potent, vora les quals pul·lulen els borinots. No sabem si aquestes sàlvies són espontànies o bé plantades.

Ampelodesmos mauritanica

Margalló Chamaerops humilis

Dorycnium hirsutum

Leuzea conifera

Dorycnium pentaphyllum

Phlomis lychnitis

Astragalus hamosus

Scorpiurus muricatus

Salvia pratensis

Salvia lavandulifolia