lunes, 17 de febrero de 2025

ANEM A VEURE NARCISSOS

 LES CODINES DE SANT LLORENÇ


Fem una ruta circular pel sector de les Arenes i el Coll de l'Illa, al si del parc natural de Sant Llorenç de Munt. Fa un dia gris, boirós, per moments força fred, però en general més que acceptable. El paisatge alterna trams de bosc -pinedes i alzinar-, amb codines i penya-segats imponents. L'alzinar s'enfila inclús amunt per les escletxes i fissures del rocam fins a una bona alçada, mentre que la pineda ocupa posicions més planeres. Les codines, terrenys pedregosos, molt inestables i aspres, formats per pedrots i còdols més o menys arrodonits, acullen una vegetació interessant, que il·lustra de forma clara la dinàmica de transformació natural del paisatge. Trobem líquens i algues brunes d'aspecte gelatinós (cianobacteris), també falgueres que prosperen sobre la pedra nua, com és el cas d'una falguera termòfila Cheilanthers acrostica, que aquí és força abundant, i que emergeix en tofes denses per sobre de les roques a la recerca d'humitat. També trobem la dauradella Cetterach officinarum, mentre que a l'ombra del bosc, arrapades a les roques, apareixen altres falgueres més boscanes com ara Polypodium vulgare, Asplenium trichomanes o Asplenium fontanum. No falten algunes plantes netament rupícoles, resistents a la sequera, com els diferents crespinells Sedum album, Sedum sediforme, Sedum acre, Sedum dassyphyllum i també plantes menudes, algunes anuals, com la delicada Saxifraga tridactylites, la petita malvàcia Malva neglecta o l'abundant cargola Erodium cicutarium. Algunes gramínies (Heteropogon, Hyparrhenia) dibuixen atapeïts pradells bruns sobre la roca i ajuden a retenir el substrat sorrenc, sobre el que prosperaran amb el temps altres plantes, com ara els timons o farigoles Thymus vulgare, les lavandes Lavandula latifolia o els ullastres de frare Phagnalon rupestrer, i no falten pas algunes plantes bulboses, adaptades a aquests ambients eixuts, com és el cas del marcet Dipcadi serotinum, del lliri menut Iris lutescens -al qual li queden poques setmanes per florir- o bé el petit narcís blanc Narcissus dubius, principal objecte de la nostra cerca, i del qual trobem diferents poblacions no massa nombroses però sí plenament florides en diferents codines i clapes de brolla emergent al llarg de la ruta.  


Bolet de soca

Codina i l'emblemàtica formació rocosa de la Castellassa de can Torres

Brolla d'estepa

Brolla amb romaní, estepes i savines


El saltador de roques, un insecte molt primitiu

Cetterach officinarum

Cheilanthes acrostica



Codina amb falgueres


Codina amb Heteropogon


Hyparrhenia hirta

Savina Juniperus phoenicea

Narcissus dubius


Nostoc, una cianobacteria

Orobanche latisquama, paràsit del romaní

Les flors de l'aladern van merèixer la nostra atenció una bona estona

Saxifraga tridactylites

Sedum dassyphyllum


Phagnalon rupestre


Pineda amb força arbres caiguts


Codina amb Heteropogon

Heteropogon contortus i Thymus vulgaris



TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, febrer 2025

viernes, 7 de febrero de 2025

CAPIRONATS JA EN FLOR

 UN TOMB PELS CINGLES DEL BERTÍ


Els episodis de temperatures altes, que cada cop amb més freqüència es donen a l'hivern, semblaria que trastoquen el cicle vital d'algunes plantes. Pot ser el cas del capironat Reseda alba L., una resedàcia que apareix de forma dispersa per punts de la serralada prelitoral i a les Terres de Ponent. Als Cingles del Bertí hi ha població d'unes poques desenes d'exemplars, que creixen ben bé al costat dels impressionants penya-segats calcaris, de vegades en el mateix caire. La solíem trobar en flor des de finals d'abril i fins al juny, però enguany han aparegut uns pocs exemplars en flor o a punt de florir ja en aquest inici de febrer, en ple hivern. Hem trobat florides les foixardes i les gatoses, que ja els hi toca per ser plantes de florida hivernal, però també la coneguda com herba de la feridura, Sidetiritis hirsuta, que sol florir molt més tard.
 


Sideritis hirsuta

Rosseta basal de fulles del Capironat




Reseda alba




Brot tendre de Ferula communis

Filera de penya-segats als Cingles del Bertí

Hàbitat d'hivern del pelarroques, una sort poder veure´l


TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, febrer 2025

lunes, 27 de enero de 2025

GALANTHADA AL MONTSENY

 IMATGES D'HIVERN AMB UNA CALOR QUE NO TOCA


La neu, que només una setmana abans cobria bona part de la part alta del massís -i que va atreure a milers de visitants-, ha quedat reduïda a unes poques clapes al cim. Les altes temperatures que han pres el torn als pocs dies de fred de la setmana dels barbuts han desfet tota la neu, inclús als punts més amagats i ombrejats. El blanc ho aporten ara les catifes de lliris de neu que entapissen les clarianes del bosc, fageda i roureda, i les ribes de la riera de Santa Fe, per la qual no flueix massa aigua. 











Lliri de neu Galanthus nivalis




Gorg cobert de fullaraca



darreres clapes de neu prop del Turó de l'Home

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, gener 2025