martes, 2 de abril de 2024

EXPLOSIÓ DE LUPINUS

 FLORIDA DEL LLOBÍ BORD


El llobí bord Lupinus angustifolius L. és una lleguminosa de boniques flors blaves en raïm terminal i fulles palmaticompostes, de folíols allargassats, molt característics. Els fruits són uns llegums inflats amb unes 4 a 6 granes negres a l'interior. Aquests fruits són comestibles, es conserven en salmorra i se solen prendre d'aperitiu. Rics en proteïna, fibra i àcids orgànics insaturats, però baixos en lípids, tenen un sabor una mica amarg, que no agrada a tothom. Juntament amb les seves aplicacions gastronòmiques, se'ls atribueixen propietats medicinals, com laxant, digestiu i antidiabètic natural. El llobí, conegut també com a tramusser bord i altramuz azul en castellà, apareix en pradells de plantes anuals, marges de sembrats, clarianes i erms. Es distribueix per la conca mediterrània, de l'oest de França a Turquia. A Catalunya el trobem al litoral i prelitoral, de l'Alt Empordà a les muntanyes de Prades. A l'Ametlla del Vallès i a la Roca del Vallès és relativament comú, sobre sòls secs silícics. Conviu amb una gran diversitat de plantes, la majoria anuals, com ara Stachys arvensis, Calendula arvensis, Antirrhinum orontium, Arabidopsis thaliana, Alyssum alyssoides, Linaria arvensis, Bunias erucago, Raphanus raphanistrum, Fumaria officinalis, Chrysanthemum segetum, Erodium cicutarium, Anthemis arvensis, Geranium molle, etc. Els llobins són també molt apreciats en jardineria, per bé que se solen utilitzar altres espècies afins com ara Lupinus polyphyllos Lindley, molt més robust, de flors roses, blanques, blaves o liles, originari de l'Amèrica del Nord, però molt plantat als països del nord d'Europa i a França. 


Peu de Lupinus al febrer


Lupinus a principis de març, la inflorescència comença a mostrar-se




Lupinus a 26 de març




Lupinus a 29 de març, després de ploure


I ara algunes plantes, anuals o no,  que comparteixen el seu ambient:


Alyssum alyssoides

Anthemis arvensis

Arabidopsis thaliana

Bunias erucago

Fruit banyut de la Bunias

Cistus albidus

Coronopus didymus

Diplotaxis erucoides

Lathyrus clymenum

Medicago minima o similar

Plantago afra

Senecio vulgaris

Spergularia rubra

Stachys arvensis

Trifolium arvense

Mata de timó Thymus vulgaris

Linaria arvensis


El llobí fruitat i altres Lupinus


Lupinus angustifolius amb flors i fruits


Els llegums del Lupinus

Lupinus micrantha, de l'Algarve

Lupinus sericeus, de la Illa de Vancouver

Lupinus polyphyllos

Totes les fotos © Jordi Cebrian, abril 2024







PRIMERS SAFRANS DE PRIMAVERA

 COLL DE JOU I OGASSA


A la fageda, al Coll de Jou, prop d'Ogassa, una tímida enfarinada cobreix el llit del bosc i els arbres, resultat d'una nevada caiguda durant la nit. Els prats apareixen mig adormits per la letargia hivernal, però ja es detecten els primers indicis de primavera: els safrans són abundants, les primeres gencianes, potentil·les, marxívols i poc més. Els safrans, de tèpals liles o blancs amb venes purpúries, esperen que el sol escalfi l'ambient per obrir-se i per mostrar els seus daurats estigmes laciniats.



Fageda amb neu




Crocus vernus (L.) Hill.



Gentiana verna L.

Al camí de la via verda, que mena de Ripoll a Ogassa, les floracions vernals ja són prou abundants: Pulmonaria affinis, Anemone hepatica, Anemone nemorosa, Arabis turrita, Alliaria petiolata, Primula acaulis...

Pulmonaria affinis L., medicinal

Anemone nemorosa L. 

Arabis turrita L.

Narcissus moleroi F. Casas

Primula acaulis (L.) Hill.

Helleborus viridis L.

Totes les fotos © Jordi Cebrian, abril 2024

lunes, 18 de marzo de 2024

ELS PRIMERS JOLIUS

 COLL DE BRACONS I TORELLÓ


La fageda al Coll de Bracons és encara vestida d'hivern, però ja es veuen tímids indicis de l'arribada de la primavera, com és la florida primerenca d'algunes plantes vernals: Anemone hepatica, Primula veris, Helleborus viridis, Viola sylvestris i en les denses tofes de joliu Scilla lilio-hyacinthus que encatifen les fondalades del llit del bosc, emergeixen les primeres flors. Les mates de boix, si bé encara escanyolides, semblaria que comencen a revifar de la devastació que va suposar la plaga de la papallona Cydalima perspectalis. 



Anemone hepatica

Joliu Scilla lilio-hyacinthus



Helleborus viridis


Fageda amb boix

Parus palustris sobre un pomer

Una mica més al sud, a l'aiguabarreig del Ter amb el riu Ges, el bosc de ribera, verns i pollancres, atrau un munt d'ocells, com ara lluers, mallerengues cuallargues, tallarols de casquet, caderneres i gafarrons, que treuen profit del regal que representen els aments penjants, rics de sucres i proteïnes. 


Bosc de ribera a Torelló

Pica soques blau

Tallarol de casquet

Lluers tastant aments



Mallerenga cuallarga

Merlot

Totes les fotos © Jordi Cebrian, març 2024