miércoles, 17 de enero de 2024

DUNES DE LIENCRES

 LA PASTANAGA MARINA


A l'oest de la ciutat de Santander, al litoral de Cantàbria, trobem un indret preciós que mereix ser visitat. És l'espai natural de les Dunas de Liencres, declarat parc natural l'any 1986. Ocupa una extensió de 194 hectàrees, format per un formidable cordó dunar, una platja sorrenca molt encisadora, rocams marins i al darrere un bosc de pins molt dens. Està considerat el millor complex dunar de tot Cantàbria. Els pinastres o pins marítims Pinus pinaster es van plantar a partir de l'any 1946 per tractar de fixar les dunes. Malauradament, com ens comenta una persona del poble, molt anys enrere les dunes ocupaven una extensió molt més gran, però van ser reduïdes de forma dràstica al llarg del segle XX. Ara veiem un mur natural de dunes que s'alcen fins a 40 metres sobre el nivell del mar. Per la seva proximitat a la capital, és un espai molt freqüentat, el trepig és força intens, i la presència de gossos fent corredisses sobre les dunes no és gens rar. La vegetació dominant a les dunes la formen en primer lloc el borró Ammophila arenaria, però són molt comunes també l'eruga de mar Cakile maritima i la pastanaga marina Daucus gingidium. Altres espècies freqüents, molt caraterístiques del paisatge dunar, són Pancratium maritimum, Crucianella maritima, Calystegia soldanella, Euphorbia paralias, Beta vulgaris maritima, Dianthus gallica, Ulex europaeus i altres. En aquesta època de l'any les floracions són excepcionals: vulneràries, armèries marítimes, lletereses de sorral i sobretot l'esmentada pastanaga marítima Daucus gingidium, que forma tofes ben visibles en diferents moments del procés de florida. 


Platja de Valdearenas








Cordó dunar de Liencres




Daucus gingidium






Anthyllis vulneraria


© Jordi Cebrian, gener 2024


domingo, 26 de noviembre de 2023

FAGEDES PREHIVERNALS AL MONTSENY

 COLORS DE LA DARRERIA DE LA TARDOR 


Pugem al Montseny en divendres, amunt i més amunt fins al Turó de l'Home, on bufa un vent violent i tirànic, que et fa perdre l'equilibri i et convida a abandonar l'espai quant més aviat millor. Tanmateix, tenim prou temps per veure un parell de pardals d'ala blanca al cim i més avall, a resguard del vent, un cercavores solitari que pastura sobre un talús de roca. La fageda, a Santa Fe i a Sant Marçal, vesteix els colors d'una tardor ja ben avançada, que no li fa perdre ni un bri de la seva colpidora bellesa. Però la sequera és ben present arreu, com a la riera de la Santa Fe, convertida en un ridícul fil d'aigua, o com a la font on se situa el naixement de la Tordera, que se'ns apareix totalment seca. 


Fageda a Santa Fe
















Un cop la clorofil·la deixa de funcionar

altres pigments com carotenoides i antocianines 

provoquen aquesta explosió de tonalitats ocres, grogues i taronges


El punt on se situa el naixement de la Tordera

Boix grèvol Ilex aquifolium


Cercavores Prunella collaris





 Totes les fotos © Jordi Cebrian, novembre 2023


domingo, 19 de noviembre de 2023

PASSEJADA PER BANYOLES

 NENÚFARS, ÀLBERS I MANSEGUES


Entrada purament visual de la volta pel perímetre de l'estany de Banyoles que fem aquest dissabte 18 de novembre una colla de 14 persones i una gossa, comptant amb el privilegi de l'acompanyament del professor JMP, gran coneixedor de l'estany i de les seves fascinants particularitats geològiques i hídriques, que no esmentarem aquí. Temperatures més pròpies de finals d'estiu que no pas d'una tardor ja ben avançada. Ens fixem en un munt de plantes de ribera, de bosc i aquàtiques, però alhora els ocells també esdevenen protagonistes sorprenents de la sortida. 


Estany de Banyoles, sector nord

Estanyol de Sisó


Àlber imponent Populus alba



Thelypteris palustris, planta protegida


Freixeda acolorida per la tardor

Catifa flotant de nenúfars


Fruit obert d'Iris foetidissima

Nenúfar florit Nymphaea alba

Sargantanes

Estol de cigonyes blanques sobre l'estany


Fotja en cel

Corb marí gros

I la gran sorpresa d'un escuraflascons becgros Phalaropus fulicarius


Totes les fotos © Jordi Cebrian, novembre 2023