LA PASTANAGA MARINA
A l'oest de la ciutat de Santander, al litoral de Cantàbria, trobem un indret preciós que mereix ser visitat. És l'espai natural de les Dunas de Liencres, declarat parc natural l'any 1986. Ocupa una extensió de 194 hectàrees, format per un formidable cordó dunar, una platja sorrenca molt encisadora, rocams marins i al darrere un bosc de pins molt dens. Està considerat el millor complex dunar de tot Cantàbria. Els pinastres o pins marítims Pinus pinaster es van plantar a partir de l'any 1946 per tractar de fixar les dunes. Malauradament, com ens comenta una persona del poble, molt anys enrere les dunes ocupaven una extensió molt més gran, però van ser reduïdes de forma dràstica al llarg del segle XX. Ara veiem un mur natural de dunes que s'alcen fins a 40 metres sobre el nivell del mar. Per la seva proximitat a la capital, és un espai molt freqüentat, el trepig és força intens, i la presència de gossos fent corredisses sobre les dunes no és gens rar. La vegetació dominant a les dunes la formen en primer lloc el borró Ammophila arenaria, però són molt comunes també l'eruga de mar Cakile maritima i la pastanaga marina Daucus gingidium. Altres espècies freqüents, molt caraterístiques del paisatge dunar, són Pancratium maritimum, Crucianella maritima, Calystegia soldanella, Euphorbia paralias, Beta vulgaris maritima, Dianthus gallica, Ulex europaeus i altres. En aquesta època de l'any les floracions són excepcionals: vulneràries, armèries marítimes, lletereses de sorral i sobretot l'esmentada pastanaga marítima Daucus gingidium, que forma tofes ben visibles en diferents moments del procés de florida.
 |
| Platja de Valdearenas |
 |
| Cordó dunar de Liencres |
 |
| Daucus gingidium |
 |
Anthyllis vulneraria
© Jordi Cebrian, gener 2024 |
