lunes, 24 de febrero de 2025

VOLTA PER LA NOGUERA

 PRIMERES FLORACIONS


Ruta per un sector de la comarca de la Noguera, amb el riu Segre com a eix central. El riu Segre transcorre engorjat al sud d'Alos de Balaguer, on trobem l'esplèndid Congost de Mu, i un cop rebudes les aigües de la Noguera Pallaresa a l'aiguabarreig de Camarasa, passa per l'embassament de Sant Llorenç de Montgai, un espai natural magnífic, refugi de molts ocells aquàtics, com ara corbs marins, bernats pescaires, cabussons i fotges. Ja es comencen a veure plantes i arbustos en flor, des de florides netament hivernants com són les de la foixarda i el marfull, a altres més aviat primaverals, però primerenques, com la dels ametllers, els narcisus grocs, la malves de roca o les calabruixes. 



Flors masculines i femenines del vern


Antirrhinum molle, endèmic


Euphorbia isatidifolia a Bellmunt

Globularia alypum

Lavatera maritima



Embassament de sant Llorenç de Montgai


Muscari neglectum

Narcissus assoanus

Phalacrocorax carbo al riu Segre


Ametller Prunus dulcis

Viburnum tinus

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, febrer 2025

lunes, 17 de febrero de 2025

ANEM A VEURE NARCISSOS

 LES CODINES DE SANT LLORENÇ


Fem una ruta circular pel sector de les Arenes i el Coll de l'Illa, al si del parc natural de Sant Llorenç de Munt. Fa un dia gris, boirós, per moments força fred, però en general més que acceptable. El paisatge alterna trams de bosc -pinedes i alzinar-, amb codines i penya-segats imponents. L'alzinar s'enfila inclús amunt per les escletxes i fissures del rocam fins a una bona alçada, mentre que la pineda ocupa posicions més planeres. Les codines, terrenys pedregosos, molt inestables i aspres, formats per pedrots i còdols més o menys arrodonits, acullen una vegetació interessant, que il·lustra de forma clara la dinàmica de transformació natural del paisatge. Trobem líquens i algues brunes d'aspecte gelatinós (cianobacteris), també falgueres que prosperen sobre la pedra nua, com és el cas d'una falguera termòfila Cheilanthers acrostica, que aquí és força abundant, i que emergeix en tofes denses per sobre de les roques a la recerca d'humitat. També trobem la dauradella Cetterach officinarum, mentre que a l'ombra del bosc, arrapades a les roques, apareixen altres falgueres més boscanes com ara Polypodium vulgare, Asplenium trichomanes o Asplenium fontanum. No falten algunes plantes netament rupícoles, resistents a la sequera, com els diferents crespinells Sedum album, Sedum sediforme, Sedum acre, Sedum dassyphyllum i també plantes menudes, algunes anuals, com la delicada Saxifraga tridactylites, la petita malvàcia Malva neglecta o l'abundant cargola Erodium cicutarium. Algunes gramínies (Heteropogon, Hyparrhenia) dibuixen atapeïts pradells bruns sobre la roca i ajuden a retenir el substrat sorrenc, sobre el que prosperaran amb el temps altres plantes, com ara els timons o farigoles Thymus vulgare, les lavandes Lavandula latifolia o els ullastres de frare Phagnalon rupestrer, i no falten pas algunes plantes bulboses, adaptades a aquests ambients eixuts, com és el cas del marcet Dipcadi serotinum, del lliri menut Iris lutescens -al qual li queden poques setmanes per florir- o bé el petit narcís blanc Narcissus dubius, principal objecte de la nostra cerca, i del qual trobem diferents poblacions no massa nombroses però sí plenament florides en diferents codines i clapes de brolla emergent al llarg de la ruta.  


Bolet de soca

Codina i l'emblemàtica formació rocosa de la Castellassa de can Torres

Brolla d'estepa

Brolla amb romaní, estepes i savines


El saltador de roques, un insecte molt primitiu

Cetterach officinarum

Cheilanthes acrostica



Codina amb falgueres


Codina amb Heteropogon


Hyparrhenia hirta

Savina Juniperus phoenicea

Narcissus dubius


Nostoc, una cianobacteria

Orobanche latisquama, paràsit del romaní

Les flors de l'aladern van merèixer la nostra atenció una bona estona

Saxifraga tridactylites

Sedum dassyphyllum


Phagnalon rupestre


Pineda amb força arbres caiguts


Codina amb Heteropogon

Heteropogon contortus i Thymus vulgaris



TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, febrer 2025

viernes, 7 de febrero de 2025

CAPIRONATS JA EN FLOR

 UN TOMB PELS CINGLES DEL BERTÍ


Els episodis de temperatures altes, que cada cop amb més freqüència es donen a l'hivern, semblaria que trastoquen el cicle vital d'algunes plantes. Pot ser el cas del capironat Reseda alba L., una resedàcia que apareix de forma dispersa per punts de la serralada prelitoral i a les Terres de Ponent. Als Cingles del Bertí hi ha població d'unes poques desenes d'exemplars, que creixen ben bé al costat dels impressionants penya-segats calcaris, de vegades en el mateix caire. La solíem trobar en flor des de finals d'abril i fins al juny, però enguany han aparegut uns pocs exemplars en flor o a punt de florir ja en aquest inici de febrer, en ple hivern. Hem trobat florides les foixardes i les gatoses, que ja els hi toca per ser plantes de florida hivernal, però també la coneguda com herba de la feridura, Sidetiritis hirsuta, que sol florir molt més tard.
 


Sideritis hirsuta

Rosseta basal de fulles del Capironat




Reseda alba




Brot tendre de Ferula communis

Filera de penya-segats als Cingles del Bertí

Hàbitat d'hivern del pelarroques, una sort poder veure´l


TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, febrer 2025