miércoles, 6 de agosto de 2025

DEL TER NAIXENT AL TER FINAL

 VALL TER I TORROELLA


L'estació d'esquí de Vall Ter i el poble de Setcases, uns 14 kms més avall, a l'Alt Ripollès, i la població empordanesa de Torroella de Montgrí queden units per un vincle natural poderós, el curs del riu Ter, el segon riu de Catalunya en importància. Les aigües del Ter naixent brollen en un punt concret, conegut com a Ull-de-Ter, a 2.235 metres d'altitud, en un paratge d'alta muntanya, entre cims, prats i tarteres, per on pasturen els isards, sobrevolen els voltors i el trencalòs i es mantenen vigilants les marmotes. De seguida les aigües es precipiten vall avall, entre boscos de pi negre i fileres de bedolls, fins a travessar la turística població de Setcases. Ara un recent projecte de construcció d'un telecabina, que permetria l'accés tot l'any d'esquiadors i turistes a la zona d'Ull de Ter ha aixecat totes les alarmes. Hi ha qui veu amb bons ulls el projecte i hi ha qui, en canvi, es posa les mans al cap, per la massificació de visitants que suposaria un accés tan ràpid i fàcil a una zona tan vulnerable i fràgil com és l'alta muntanya. Tot aquest espai, integrat en el parc natural de les capçaleres del Ter i el Fresser, té un interès màxim pels seus valors ambientals, quant a flora i fauna. I és a més a més un dels reductes més apreciats per a l'excursionisme dels Pirineus orientals. Confiem des d'aquí que s'imposi el sentit comú i que projectes aparentment tan agressius no arribin a tirar endavant. 



Aqui brollen les aigües del Ter

Prats i tarteres per sobre dels 2.300 m.a.



Les aigües naixents del riu Ter


Aconitum pyrenaicum


Angelica sylvestris

Cryptogramma crispa

Senecio pyrenaicus

Linaria alpina


Marmota 

Prunella modularis, habitant habitual d'aquestes altituds a l'estiu

Pulsatilla alpina fructicada

Els isards són abundants



Senecio leucophyllus



La petjada destructiva de l'esquí sobre la muntanya és ben evident 

El Ter per Setcases




El riu Ter dibuixa una L ample en el seu llarg camí de 208 kms fins a arribar al mar, a la coneguda Gola del Ter, prop de Torroella, al Baix Empordà. Ha transcorregut per paisatges molt canviants, dibuixant diferents meandres i rebent les aigües de diferents afluents, com el Ritort, el Rigard, el Fresser, el riu de Núria o el Segadell al Ripollès, com el Sorreig, el Gurri o el Ges a l'Osona, el Brugent i la Riera Major a la Selva, l'Onyar i el Terri al Gironès, el Daró (encara que aquest ha estat desplaçat per un canal artificial) al Baix Empordà, entre d'altres. I ha passat pel mig o a prop de poblacions importants del nostre país com ara Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Quirze de Besora, Torelló, Manlleu, Vic, Anglès, Celrà, Verges o Torroella del Montgrí.

Dels prats i tarteres d'Ull de Ter, dels boscos de pi negre i bosquines de bedolls de Setcases, el Ter s'endinsa en els seus darrers kms en el Baix Empordà, travessant camps de fruiters, vorejant arrossars i cultius de blat de moro, d'alfals i de sorgo, però també un munt de nuclis turístics, molt poblats sobretot a l'estiu i una xarxa de carreteres i camins plens de vehicles de tota mena. 
El Ter regala les seves aigües al mar Mediterrani al sud de l'Estartit, a la Gola de Ter, on trobem l'espai protegit de la Pletera, platges sorrenques, animades a l'estiu amb la florida dels espectaculars lliris de mar i les equinòfores i on poden trobar aixopluc per niar des de tortugues babaues a corriols camanegres. 

El curs del riu Ter

Abutilon grandiflorum i un sírfid 

Acrocephalus scirpaceus

Ajuga iva

Malví Althaea officinalis, medicinal

El canal on era el Butomus i ja no es veu

Saturat de plantes invasores, com les ludwigies

Semblaria que es fan actuacions per tractar de recuperar una planta protegida

Caragolets arrapats a un pal elèctric

Centaurea solstitialis

El corriol camanegre Charadrius alexandrinus, discret i valuós habitant de les platges

Cigonyes i capons reials als arrossars de Pals

Echinops ritro, florides estiuenques

Femella de Falcó camaroig Falco vespertinus, un visitant inesperat

Camallargues Himantopus himantopus


Kickxia spuria als rostolls

Lysimachia vulgaris ja fruitada

Oenothera biennis, planta americana, medicinal

Paliurus spina christi

Lliri de mar Pancratium maritimum


Plegadis falcinellus

Ja tenim cartell del Butomus, però no la planta

Tragopogon dubius

Vitex agnus castus, l'aloc, aromàtic i medicinal


TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, juliol-agost 2025


domingo, 29 de junio de 2025

PASSEIG VISUAL ALS PICOS D'EUROPA

 ASTURIAS I CANTABRIA

Tornem al Cantàbric tot fugint de la calorada extrema al Mediterrani.

Visitem diversos punts de costa i muntanya a Cantàbria i principalment a Astúries oriental.

Dues incursions als Picos de Europa: Fuente Dé, al Valle de Liébana, Cantàbria i per sobre de Sotres (Alto del Caballar i Escarandi), a la zona de Cabrales, el poble a més altura a Astúries. 

Una bona representació de flora autòctona de muntanya, amb espècies que trobem també als Pirineus i alguns endemismes cantàbrics rellevants. 

Penya-segats i altiplans marins a la zona de Llanes (Borizo, Barru, Bufones de Pría, Torimbia, etc.)

A continuació, una breu selecció de paisatges de costa i muntanya:


















I una selecció de plantes que vam trobar:


Angelica sylvestris

Anthristicus sylvestris

Armeria maritima

Asperula hirta

Chaenorhinum origanifolium

Crepis pygmaea

Digitalis parviflora, endemisme cantàbric 


Erica vagans

Genista legionensis

Gymnadenia conopsea

Gypsophila repens

Himantoglossum hircinum

Horminium pyrenaicum

Laserpitium latifolium

Linum viscosum

Lythrum junceum

Malva moschata

Phyllitis scolopendrium

Physalis alkekengi

Reseda glauca

Samolus valerandii

Saxifraga canaliculata


Silene uniflora

Sisyrinchium rosulatum, al·lòctona

Teucrium pyrenaicum


TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, juny, 2025