Fitoderia, flora catalana

Dijous, 28 de juny

A LA RECERCA D'UN ALL ENDÈMIC

Repetim la circular que vàrem fer l'agost de l'any passat per Cabrera, al Collsacabra. Va ser aquella una jornada gairebé heroica per la brutal calorada que patirem tot enfilant-nos per aquells cingles aspres i abruptes, exposats a una insolació sense pietat. La vegetació ens va aparèixer, com era d'esperar, força rostida i passada, però vàrem poder trobar tanmateix espècies botàniques de força interès, com ara l'all endèmic. Torno ara més al començament de l'estiu. Malauradament no em pot acompanyar qui ho va fer llavors, l'amic RR, però compto en canvi amb l'experta companyia de l'amic CP. Fa un dia de núvols i escletxes de sol, d'un sol abrasador, que és prova evident dels virulents xàfecs que ens han anunciat pel mig-dia i que efectivament acaben caient, però quan estem enfilant la part final de la baixada. A l'ombra del bosc de faig corre un aire agradable i la calor ens resulta tolerable, malgrat la intensa xafogor. De manera improvisada ens decidim a fer inventaris de flora, en quatre punts diferents al llarg de la nostra pausada ruta. Un primer punt poc després de començar la caminada, als prats de Sant Julià, prats pasturats, humits i de relleu suau, un segon al peu dels cingles imponents, on retrobem al nostre protagonista, i els dos finals a la carena, en herbassars magnífics i ufanosos, exclosos de la pastura, on també detectem espècies de molt interès, com de seguida veurem. L'all pirinenc Allium pyrenaicum és una planta bulbosa pròpia de cingles i roquissars calcaris, que pot atènyer els 120 cm. d'alt. Les fulles, en forma de cinta, són també força llargues, fins a 7 cms., però més curtes que la tija. La inflorescència és molt densa, esfèrica o semiesfèrica, de fins a 8 cms de diàmetre. Trobem plantes florides o a punt d'estar-ho. Els tèpals són d'un color blanc crema, amb un nervi mitjà de color verdós. L'all pirinenc és una planta endèmica dels Pirineus i Prepirineus. A Catalunya només es troba, molt rara, a punts del Ripollès i l'alta Garrotxa, aquí a la subcomarca del Cabrerès i prop del Pantà de Sau, on va ser descobert de no fa gaire temps. És una planta catalogada de vulnerable en el Catàleg de Flora amenaçada de Catalunya (Llibre Vermell). Floreix del mes de juny a finals de juliol, segons el ritme de les pluges. Enguany ens hem trobat amb una florida excepcional, amb una concentració força nombrosa a peu de cingle, però també en la part alta dels cingles i inclús al marge del sender que mena al santuari.

Allium pyrenaicum

No és pas l'única espècie d'all que trobem per la zona, també és freqüent l'all vermell Allium sphaerocephalon, molt més petit que el pirinenc, i l'all colombí Allium senescens, de florida més tardoral. Després de fer el segon inventari, a peu de cingle, podem esmentar de memòria algunes de les espècies que comparteixen hàbitat amb el nostre esvelt all:

Santolina chamaecyparissus, Satureja montana, Anthericum liliago, Asphodelus cerasiferus, Helianthemum nummularium, Biscutella laevigata, Laserpitium latifolium, Genista scorpius, Rubus ulmifolius, Clematis vidalba, Onobrychis supina, Thymus vulgaris, Galium pumilum, Galium lucidum, Teucrium chamaedrys, Hypericum perforatum, Daucus carota, Tragopogon dubius, Silene vulgaris, Vincetoxicum hirundinaria, Coronilla emerus, Conopodium majus, Valeriana officinalis, Linum narbonense, Seseli montanum, Arrhenatherum elatius, Carex flacca, Viburnum lantana e inclús una planta hortícola, el julivert, Petroselinum crispum, etc.

A la carena, lliures del mossec del ramat, prosperen uns herbassars magnífics, on abunden moltes plantes anuals i també hemicriptòfits, als quals en dediquem una bona estona.

Al primer destaca un trèvol molt vistós, Trifolium rubens, que conviu, entre d'altres, amb Anthyllis vulneraria, Trifolium repens, Trifolium campestre, Trifolium striatum, Petrorhagia prolifera, Daucus carota, Muscari neglectum, Helianthemum nummularium, Chamaespartium sagittale, Vicia sepium, Onobrychis supina, Seseli montanum, Achillea millefolium, Phleum phleoides, Trisetum flavescens, Festuca rubra, Briza media, Centaurea montana, Centaurea paniculata, Anthericum liliago, Silene nutans, Veronica tenuifolia, Festuca ovina i al marge de la quadrícula, dues bulboses destacables: Ornithogalum pyrenaicum i Lilium martagon, aquesta encara aponcellada.

Al segon herbassar, presidit per les elegants filipèndules Filipendula vulgaris, trobem també Geranium sanguineum, Galium pumilum, Helianthemum nummularium, Anthyllis vulneraria, Bromus erectus, Festuca ovina, Trifolium montanum, Dianthus seguieri, Prunella grandifora, Centaurea montana, Satureja acinos, Knautia dipsacifolia, Stachys officinalis, Echinops sphaerocephalus, Veronica tenuifolia, Allium sphaerocephalon, Prunus spinosa...